Olga Nikolàievna Saharova, coneguda com a Olga Sacharoff (Tbilissi, Geòrgia, Imperi Rus, 28 de maig de 1881 - Barcelona, 1 de març de 1967), fou una pintora russa avantguardista establerta primer a Mallorca (1915) i després a Catalunya (a partir del 1916). Sacharoff va ser una figura destacada de les avantguardes del segle passat i va establir forts lligams amb l’art català dels anys 40 i 50, i amb els cercles artístics i intel·lectuals de la postguerra.
Nascuda en el si d'una família de l'alta burgesia, Olga Sacharoff va estudiar Belles Arts a Tbilissi, la seva ciutat natal. Després d'una breu estada a Munic (1910) que li va permetre establir contacte amb l'expressionisme alemany, s'instal·la a París (1911), on comença a desenvolupar una pintura emmarcada en el cubisme i el postcubisme, com es pot veure al seu Bust femení (1915).
L'esclat de la Primera Guerra Mundial va portar-la a Catalunya, juntament amb altres artistes que buscaven un refugi lluny del trasbals d'un París amenaçat, com Otho Lloyd, Serge Charchoune, Hélènne Grounhof, Albert Gleizes, Marie Laurencin, Francis Picabia i els Delaunay. Tots ells van venir a Catalunya entre el 1915 i el 1917. Segons Eugeni d'Ors, va ser el marxant Josep Dalmau qui, arran d'un viatge a París, va portar la pintora i il·lustradora, però el cert és que aquesta va instal·lar-se a Barcelona després d'una estada a Ceret amb el seu company Otho Lloyd, pintor i fotògraf. Molts d'ells van coincidir a Tossa de Mar, on anaven d'excursió o de vacances. Els primers a alternar-hi les estades van ser Sacharoff i Lloyd, però poc després s'hi van afegir els avantguardistes estrangers que havien arrelat a Barcelona. Les fotografies de Lloyd i les pintures d'Olga (menjars, berenars en el camp, festes i balls populars), que es va desfent dels trets cubistes, són testimoni d'aquestes trobades a Tossa, tot i que la parella va ser l'única que hi va intensificar les estades a partir del 1919.
La Galeria Dalmau va esdevenir un espai de referència per a tots ells i, sota la iniciativa del dadaista Francis Picabia, es van publicar els quatre números de la revista 391, que s'edità a Barcelona entre el gener i el març del 1917. La revista, que va tenir un fort impacte en determinats autors de l'ambient artístic català, com ara Joan Miró, va comptar amb la col·laboració d'alguns d'aquests refugiats. Sacharoff també va pertànyer al grup artístic Agrupació Courbet.
En finalitzar el conflicte bèl·lic de la Primera Guerra Mundial, l'artista va tornar a París però continuaria viatjant freqüentment a la capital catalana i passant les seves vacances a Mallorca i Eivissa. A París, Sacharoff va viure sempre al barri de Montparnasse on va freqüentar els cafès de moda (La Rotonde, La Coupole) i va establir contacte i amistat amb molts artistes de les primeres avantguardes: Picasso, Modigliani, Van Dongen, Gus Bofa, Manolo Hugué i també els que formaven part de la colònia russa com Marie Vassilieff, Chaim Soutine, Chana Orloff i Marevna Vorobev, entre d’altres. Durant la dècada dels anys vint va exposar a diferents edicions del Salon d’Automne, del Salon des Indépendants, del Salon de l'Araignée i del Salon des Tuileries, on sempre va obtenir una gran atenció i paraules elogioses per part de la premsa. També va participar en el Tercer Saló de Tardor que l'Associació d'Amics de les Arts va organitzar a les Galeries Laietanes l'any 1922.
A partir d'aquests anys, Sacharoff deixà enrere l'avantguardisme i s'endinsà en l'estètica del noucentisme. El seu estil adoptà traços lírics i amables, i es posà al servei d'una visió idealitzada de Catalunya: paisatges, costums, tipus populars. En general, hi predominen les composicions amb múltiples personatges, servides amb traços esquemàtics i vius colors. L’obra d’aquesta època destaca per una forta influència del primitivisme al qual l’artista hi suma unes iconografies molt personals, tractades des d'una ironia i un humor utilitzats amb una important càrrega crítica respecte a la societat.
Als anys trenta va exposar regularment a Barcelona. Va participar en mostres col·lectives com Bodas de Plata. Retratos de gente famosa por artistas de fama (Galeries Syra, 1931) o les edicions de 1935 i 1936 de l'Exposició de Primavera organitzada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art de Barcelona. En la primera d'aquestes va presentar les obres titulades Flors, Retrat i Figures, i l'any 1936 les obres Retrat de la senyora T., Flors i Jardí zoològic. Segons els catàlegs d'aquestes exposicions, vivia al carrer de Manacor de Barcelona. Paral·lelament, i de forma individual, va presentar la seva obra a les Galeries Laietanes (1934), a les Galeries Syra (1935) i al Centre de Lectura de Reus (1936).
A partir del any 1940, s’instal·la definitivament a Barcelona, al barri del Putxet, on va continuar la seva trajectòria artística i va participar de manera activa en la vida cultural de la ciutat. La seva producció en aquest període es va tornar més decorativa i repetitiva, en resposta a la demanda. El gènere del retrat va guanyar protagonisme.
Artísticament, va utilitzar tota mena de tècniques, (oli, aquarel·la, pastel, collage o aiguafort), i diversos gèneres i temàtiques com bodegons, paisatges, quadres de flors, escenes quotidianes i retrats. Igual que Pere Pruna, Olga Sacharoff pertany a una tradició figurativa més aviat conservadora o no conflictiva, que es va desenvolupar a la Catalunya de postguerra paral·lelament a la florida de les avantguardes a l'estranger. Relegada, com Pruna, a un relatiu silenci de la crítica durant els anys 1970 i 1980, Sacharoff ha recuperat presència en el circuit d'exposicions i galeries gràcies al col·leccionisme.
L’artista va treballar sempre les mateixes iconografies, i el gir expressionista que es produeix en el seu estil en la dècada dels trenta es manté fins a les últimes pintures. D’altra banda, volem posar èmfasi en els discursos que Sacharoff elabora des del començament de la seva carrera, i que també es van situar sempre al centre dels seus interessos: enfront d'una visió de la seva pintura que la presenta ingènua, amable i decorativa, volem valorar la seva aposta pionera per l’ús de l’humor com a estratègia crítica envers l’ordre establert, i l’articulació d’un món propi en el qual la naturalesa i els seus éssers són emprats per proposar una alternativa al pensament imperant. La seva obra s’ha exposat, entre altres ciutats, a París, Londres i Nova York.
La pintora Olga Sacharoff treballant al seu estudi. Octubre de 1964. Fot: Postius Saura, Josep.